25 DE NOVEMBRE DE 2009: DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES

Des del PSUC-viu i la JC cridem a participar a les activitats organitzades per les entitats de dones arreu de Catalunya, així com a la manifestació i la concentració convocades per aquest 25 de novembre a Barcelona. La manifestació sortirà a les 7 de la tarda de Canaletes i anirà fins a la Plaça de Sant Jaume.

Les Secretaries de la dona del Partit Socialista Unificat de Catalunya i de Joves Comunistes unint la seva veu a la de les organitzacions feministes, volen manifestar amb rotunditat el seu rebuig cap a tot tipus de violència patriarcal, siguin quines siguin les seves manifestacions i els seus orígens.

El patriarcat, la dominació i explotació de les dones pels barons, és un component vertebral en la configuració de les diferents societats, que transversalitza la història i les diferents cultures i classes socials, adscrivint a la naturalesa de les dones un estatus inferior, com éssers humans de segona categoria.
Aquest estigma justifica el poder del baró sobre qualsevol d'elles, en tots els àmbits: polítics, laborals i familiars. És significatiu que en les situacions bèl·liques, sent les dones normalment població civil, sofrim tot tipus de vexacions, doncs conquerir territoris s'homologa a la violació de les dones, (adultes, joves i nenes) d'aquests, formant part del botí de guerra.

Durant aquests 11 mesos, 65 dones han estat assassinades per homes amb els quals, a la majoria de casos, mantenien o havien mantingut una relació sentimental. Aquesta forma de violència, i el rol i trets que la caracteritzen, s’està reproduint generacionalment, tal i com mostren les següents xifres, donades pel Ministeri d’Igualtat:entre 2003 i 2008, de 414 dones assassinades, 121 (29%) eren menors de 30 anys; 79 dels assassins (19%), també.
No es pot permetre que la joventut adquireixi uns rols patriarcals miserables. Mai eradicarem la violència si la societat evoluciona sense consciència d’igualtat i respecte, reproduint aquestes pràctiques d’imposició intolerables.

Cal, però, remarcar que una de les manifestacions més violentes del patriarcat és la capacitat de compra del cos d'una dona per a satisfacció dels capricis sexuals dels barons: la prostitució.
En aquests moments en què es planteja de nou, la possibilitat legal de la seva regulació a Catalunya volem manifestar, una altra vegada, la nostra posició abolicionista que implica eradicar les causes econòmiques, socials i psíquiques que configuren el fenomen de la prostitució. I volem manifestar que no es pot regular una activitat que converteix les persones en objectes en venda, en definitiva, no es pot legalitzar la violència.

Per tot això, exigim al govern l'eradicació del fenomen de la prostitució, com a forma extrema de violència de gènere, adoptant les mesures necessàries, algunes de les quals exposem a continuació, que parteixen de canvis legislatius que considerin la prostitució com a violència contra les dones:

Penalització als beneficiaris econòmics del comerç del sexe en totes les seves varietats i modalitats.

Penalització dels prostituïdors prenent com a referència a la llei sueca vigent.

Mesures legals d'empara per a les dones immigrants prostituïdes, que es trobin en situació irregular administrativa, que constitueixen el 90% del les persones prostituïdes). No a la seva deportació i sí a la seva integració.

Mesures legals i pressupostàries per a la integració laboral i social de tota dona prostituïda que es trobi en estat de necessitat.


NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!
LLUITEM CONTRA EL PATRIARCAT PER UNA SOCIETAT DE PERSONES LLIURES I IGUALS!

Conclusions: Prostitució, posicions de partit.

Secretaria de la dona del PSUC viu

Des de la Secretaria de Dona del PSUCviu, de manera conjunta amb la de Joves Comunistes, es va decidir organitzar una jornada el dia 26 de setembre de 2009 en el marc del pla de treball de la Secretaria de Dona, que s'ha centrat exclusivament, a la prostitució i la nostra posició política cap a aquesta: l'abolicionisme. Es va considerar necessari aprofundir, per poder aclarir el nostre posicionament i reforçar els nostres arguments per poder defensar-lo en els fronts de masses.

La ponència va estar formada per Amparo Ardanuy, membre del Comitè Executiu del PSUCviu, Maite Mola, responsable de la Secretaria Federal de Dona del PCE, i Lara Padilla, membre de la Plataforma Abolicionista Estatal a Catalunya.

Les conclusions que es van treure de la ponència de les tres ponents van ser les següents:

- La prostitució ha de ser considerada com una forma extrema de violència de gènere, en tant que s'ha de rebutjar com a tradició, com a forma d'educació sexual, ja que perpetua i legitima la compra-venda del cos de les dones, sent tractat com mercaderia.

- S'ha de vincular la prostitució a la diferència entre classes socials, ja que el perfil de la dona prostituïda actual és pobre, immigrant i en situació irregular.

- Cal distingir entre regulació, prohibicionisme i abolicionisme, i saber explicar la diferència, ja que moltes vegades es confonen. Després de tota la problemàtica actual succeïda a Barcelona, la posició regulacionista utilitza com a argument principal de definir la prostitució com a activitat econòmica que respon a l'oferta i la demanda, sense remarcar que l'oferta són les dones i l'activitat l'explotació sexual i la violència.

- Els tòpics existents són poc fidels a la realitat. Per exemple, es creu que la regulació de la prostitució acabarà amb les màfies, mentre que països on està regulada, com Holanda i Alemanya, són dels primers receptors de dones víctimes de tràfic de persones. Amb el model abolicionista, cas de Suècia, si es pot comprovar que es redueix l'activitat de les màfies, ja que la demanda baixa.
Un altre tòpic que cal discutir és que la prostitució és lliure, quan no és així, normalment, que ho fa voluntàriament ho fa per falta absoluta d'opcions. Antigament qui es dedicava a la prostitució tenia problemes de drogodependència, era mare soltera, patia pobresa extrema, assumpció d'abús sexual, marginació i falta de reconeixement dels propis drets.
Per entendre el que comporta la prostitució, cal posar-se necessàriament en el paper de la persona prostituïda.

- La prostitució està molt vinculada a la sexualitat ia la concepció de sexe que es té en la societat. Cal rebutjar que la relació entre un prostituïdor i la dona prostituïda és la recerca del plaer, ja que aquesta ha de ser lliure per als dos subjectes. Amb la prostitució es compra la submissió de la dona, no sexe.
- Segons el Conveni 49 de les Nacions Unides, el proxenetisme s'entén com a nova forma d'esclavitud, per tant, es descarta que sigui una activitat laboral. Es considera necessària una legislació que parteixi d'aquesta norma, ja que ara mateix es castiga a les dones, reforçant a les màfies.
- El proxenetisme organitzat defensa la regulació per treure a les dones dels carrers i tenir-les a la seva disposició en condicions favorables per a ells, exercint així una major pressió i control sobre elles.
S'ha de tenir en compte les seqüeles físiques, psicològiques i emocionals que pateixen aquestes dones, conduïdes a la destrucció i dissociació mental per drogues o alcohol per poder suportar la situació en què es troben. El problema no són les condicions en què es dugui a terme l'activitat, sinó l'activitat en si, per tant, no es pot consentir, és contrari als drets inalienables de les persones.
- Cal remarcar que defensem l'abolició perquè estem a favor de les dones prostituïdes i en contra de la prostitució. No és estrany que es confongui, expressament, abolicionisme i prohibicionisme, per poder acusar els grups abolicionistes d'estar en contra de les dones i no dels prostituïdors.
- Entre les postures regulació i abolicionistes no es pot arribar a un acord, ja que es parteix de bases totalment contràries.
- Per acabar, es considera imprescindible treballar el tema de la prostitució en el marc del 25 de novembre, donant-li perspectiva de classe. A més, cal participar en els fronts de masses feministes per portar el nostre posicionament i defensar-lo.
Els resultats de la jornada van ser molt positius. Es van aclarir molts dubtes, enfortint el posicionament dels i les camarades que van participar.

ENTREVISTA: FONT "MUJERES EN RED"

Ana de Miguel: "Los anuncios de prostitución deberían prohibirse”

Por Mariana Carbajal

27 de septiembre de 2009

Ana de Miguel es profesora titular de Filosofía Moral y Política en la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid y directora del ya clásico curso Historia de la Teoría Feminista, impartido desde 1992 por el Instituto de Investigaciones Feministas de la Universidad Complutense de Madrid.

–¿Qué impacto podría tener que todos los diarios dejaran de publicar ese tipo de avisos?

–El impacto sería bueno para todos. Hoy en día la violencia contra las mujeres no desaparece, es física y es simbólica, pero ya no se inscribe en las leyes, sino en el propio cuerpo de las mujeres. Un cuerpo que es objeto de consumo, de alquiler, de venta. Esto deforma todas las relaciones entre hombres y mujeres, tarde o temprano todos pagamos un precio por deformar así las relaciones entre los sexos.

–¿Podría el Poder Ejecutivo prohibir que se publiquen?

–Claro que podría. El ejecutivo prohíbe los anuncios de tabaco y de alcohol y no va a poder prohibir que se ofrezcan “chinas, nuevas, 18 años”. ¿Qué somos si prohibimos la publicidad del tabaco y llenamos tres páginas ofreciendo cuerpos de chicas... de los países más pobres del mundo, de los países donde nacer niña se considera una desgracia... donde están en los hospicios o las venden para la prostitución?

–¿Qué dice el gobierno español al respecto?

–Dice que va a centrarse en lo más grave del problema, que es el tráfico de mujeres, pero las mujeres que prostituyen en los periódicos están traficadas, ¿o alguien quiere sostener en serio que las casi niñas asiáticas que ofrecen los diarios de Madrid han decidido tomar el avión desde Camboya o Vietnam y venir a un burdel madrileño?

–Con la polémica por los anuncios se reflotó el debate en torno de la reglamentación de la prostitución como en Holanda. ¿Qué opina?

–El modelo holandés ha fracasado con el tema del tráfico de mujeres, que ellos reconocen que es cada vez mayor.

–Algunas organizaciones de meretrices pelean para que se considere trabajo. ¿Acuerda con ese abordaje?

–Si nos importa algo dejar un mundo mejor a nuestras hijas e hijos, a las generaciones futuras, no podemos mandarles el mensaje de que es un trabajo más. No podemos legarles una sociedad en que los profesores al hablarles de las salidas profesionales les digan a las chicas “Y vosotras también, ya sabéis que siempre podéis ser putas. Las jóvenes como vosotras siempre tenéis muchas oportunidades en esta profesión”.

–Los clientes de prostitución suelen no entrar en la escena cuando se analiza el problema de la explotación sexual, aunque son sus principales promotores. ¿Habría que perseguirlos penalmente?

–Yo, cuando veo a las adolescentes de los países del Este y africanas por las calles de mi ciudad siento el impulso moral de castigar pública y penalmente a los puteros. Pero creo que la prioridad es luchar contra la idealización que se hace del mundo de la prostitución desde muchos medios y desgraciadamente casi siempre desde el cine, las series... y casi siempre los hombres, que son juez y parte en este asunto. La prostitución no es la vida alegre, la mayoría de las prostitutas siente asco por los que les pagan, por más que tengan que fingir lo contrario. Creo que hay que hacer como con la violencia, denunciarla continuamente, interpelar a los varones, decirles en voz alta ¿qué demonios estáis haciendo a las mujeres? Y que sepan que llegará el día en que la sociedad, las propias mujeres prostituidas y sus propios hijos, si llega el caso, les preguntará por su responsabilidad en esta vergüenza para la humanidad.

–¿Es posible combatir la explotación sexual? ¿Cómo juega la naturalización de la prostitución que impera en el imaginario social?

–Claro que es posible. Hace un siglo las mujeres no podíamos ni votar. Se consideraba que éramos inferiores y estábamos para servir a los varones, superiores. Y ahora ninguna joven puede ni imaginar que un día el mundo era así. Esto sigue operando hoy en la prostitución: las mujeres tienen el deber de satisfacer físicamente a los varones. Pongamos un precio, vale, pero todo varón tiene derecho a follar o a que le chupen su pene, etc. El otro día en la tele salía una mujer africana y le preguntaban: “¿Por qué te prostituyes?”. No sabía español. Contestó: “Yo mamadas, cinco euros”. No sabía decir más. ¿No vamos a combatir a quienes hacen posible esto y lo llaman “la vida alegre”? Pues claro que sí, se puede combatir, y no te quepa duda, cada voz que se levante contra esta sórdida injusticia es ya parte de la solución.

Fuente: Página 12. Argentina

El PCE pide una ley como la sueca para la prostitución en España

El PCE quiere mostrar su total rechazo a la propuesta del Alcalde de Barcelona, que propone prohibir la prostitución en las calles de Barcelona. Este tipo de propuesta sólo perjudica a las mujeres prostituidas, considerándolas delincuentes en vez de seres humanos explotados por la violencia de género y la marginación de clase. La medida que propone IC verds, la llamada regulación, es la institucionalización de dicha violencia.

Para el PCE, la única manera seria y que protege a las mujeres que estan en esta situacion es la incorporacion de estas al mercado laboral, mediante formación y planes concretos que les apoyen y les ayuden a salir de esta situación de violencia y explotación, y penalizar a los mal llamados clientes que utilizan el cuerpo de las mujeres como si fueran objetos que se compran y se venden.

Una ley como la sueca, que castiga a los prostituidores y proxenetas, pero ayuda a las mujeres prostituidas a salir de esa situacion de violencia, sería la única medida que permitiría dar una salida seria y responsable a estas mujeres.

Secretaría de la Mujer del PCE / 07 sep 09

TEXTO DE LA CONVOCATORIA DE LA SEMANA DE LOS DERECHOS HUMANOS DE LAS MUJERES EN HONDURAS

Del 17 al 21 de agosto de 2009 organizaciones feministas y de derechos humanos de Estados Unidos, México y Centroamérica, llevaremos a cabo La Semana por los Derechos de las Mujeres en Honduras.

Nuestra principal intencionalidad es documentar y denunciar públicamente violaciones a los derechos humanos contra las mujeres hondureñas, cometidas a partir del golpe de Estado y régimen de facto que enfrenta este país centroamericano.

Integraremos y presentaremos un informe preliminar sobre violaciones a los derechos de las mujeres a partir del golpe de Estado.

Impulsaremos espacios de reflexión sobre la situación en Honduras y su impacto en los derechos de las mujeres de honduras y América Latina.

Realizaremos una jornada cultural para sensibilizar a la sociedad hondureña sobre la necesidad de prevenir y denunciar toda violación a los derechos de las mujeres.

Convocamos a todas las organizaciones y personas interesadas a sumarse a la Delegación Internacional que participará en esta Semana por los Derechos Humanos de las Mujeres en Honduras.

Podrá seguir las actividades y resultados de la Jornada en: http://www.radiofeminista.net/ y http://petateras.blogspot.com/. También enviar mensajes de solidaridad y apoyo a observatoriovirtual@radiofeminista.net

Carta a la Ministra d'igualtat

Benvolguda senyora Aído,

Ens dirigim a vostè per expressar les nostres consideracions, i algunes preocupacions, sobre l'avantprojecte de Llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la intervenció voluntària de l'embaràs.

Des de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït hem celebrat l'objecte de la llei, que vincula la interrupció voluntària de l'embaràs a la salut sexual i reproductiva, definida segons els conceptes de l'Organització Mundial de la Salut; el reconeixement del dret a la maternitat lliurement decidida; la gratuïtat de la interrupció voluntària de l'embaràs; així com l'adequació de la majoria d'edat requerida per a aquesta prestació al règim general d'autonomia de la pacient.
No obstant això, no ens podem estar de mostrar-li les nostres preocupacions respecte a alguns aspectes que en absolut recullen les demandes que històricament hem vingut realitzant els moviments feministes i altres grups de dones.

1. En primer lloc, hem considerat que, a tenor de la regulació de la interrupció voluntària de l'embaràs que es proposa, existeix una forta intervenció i tutela de l'Estat, cosa que impedeix que sigui un ple dret que les dones puguem decidir lliurement, ja que deixa la nostra autonomia en mans dels serveis sanitaris.

2. El termini de catorze setmanes és insuficient perquè vulnera el dret de les dones a decidir lliurement i limita sense aportar alternatives que no sigui posar novament les dones en una situació de desemparament legal.

3. Els requisits que s'imposen per poder avortar dins de les catorze setmanes són inacceptables. D'una banda, la informació a la qual es fa referència hauria de ser accessible per a qualsevol dona, estigui o no embarassada, es plantegi o no avortar. D'altra banda, no s'hauria d'imposar cap termini de reflexió a la dona que ja ha meditat i decidit interrompre el seu embaràs (aquesta és una agressió contra la seva autonomia i la seva decisió).

4. El límit temporal de vint-i-dues setmanes en cas de greu risc per a la vida o la salut de l'embarassada suposa una reculada injustificada respecte a la regulació legal vigent que, per aquest supòsit, no estableix termini.

5. En el cas de la interrupció per causes mèdiques fins a les vint-i-dues setmanes de gestació, l'exigència d'un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges i/o metgesses especialistes es presenta com exagerada i tendenciosa, ja que suposa una reculada respecte a la regulació actual (que per greu perill per a la vida o la salut física o psíquica de l'embarassada solament requereix el dictamen d'un metge o metgessa) i alenteix i burocratitza aquest dictamen.

6. La regulació que s'estableix per a la interrupció voluntària de l'embaràs en cas d'anomalies fetals incompatibles amb la vida, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic no ens sembla suficientment garantista. La necessitat d'una autorització del “comitè clínic” ens sembla un atac a l'autonomia de les dones que han decidit interrompre el seu embaràs en aquesta situació especialment dura, ja que l'embaràs està ja molt avançat i moltes vegades és desitjat; la composició d'aquest comitè no queda suficientment protegida de possibles factors (entre ells, ingerències de grups ultraconservadors o grup antielecció) que podrien bloquejar la “concessió” de permisos per avortar; i, finalment, malgrat establir que el comitè ha de pronunciar-se amb caràcter urgent, no estableix un termini màxim ni es preveuen mesures per prevenir possibles dilacions.

7. La permanència de la interrupció legal de l'embaràs al Codi Penal ens sembla inadmissible, a més d'un incompliment de les promeses governamentals. No es pot criminalitzar les dones per exercir un dret, ni tan sols si la pena és de multa. En segon lloc, la regulació penal s'enceba amb el sector mèdic, tot afegint-se al tipus penal ja vigent, un de nou. En ambdós casos la pena es presenta com completament desproporcionada en relació al fet tipificat: practicar un avortament a petició d'una dona embarassada.

8. La redacció dels objectius de l'actuació dels poders públics en matèria de salut sexual i reproductiva, les mesures en l'àmbit sanitari i, molt especialment, les mesures en l'àmbit educatiu ofereixen una regulació excessivament laxa. Seria recomanable la incorporació d'alguna assignatura obligatòria en salut sexual i reproductiva impartides en tots els nivells de l'educació (primària, secundària, i batxillerat).

Els grups de dones portem dècades treballant per la millora de la salut sexual i reproductiva, inclòs el Dret a l'avortament. Creiem necessari que tingui en compte aquestes aportacions de cara a la redacció final del projecte de llei, i l'animem a continuar la seva aposta pels Drets sexuals i reproductius.

Salutacions cordials,

Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com
www.caladona.org/avortamentlliureigratuit

Comunicat de Joves Comunistes

Des de Joves Comunistes volem manifestar la nostra disconformitat amb el projecte presentat davant del Congrés sobre la reforma legal de l’avortament.
El moviment feminista porta 30 anys esperant la despenalització total de l’avortament i, ara, al 2009, el dret de decisió de les dones sobre els seus cossos i les seves vides continua sense reconeixement als textos legals.
El projecte de llei estableix uns terminis clarament insuficients per a qualsevol supòsit. Durant les primeres 14 setmanes de gestació l’avortament és lliure, i les noies de 16 anys no necessiten autorització materna/paterna per exercir la seva decisió; entre les 14 i les 22 setmanes es permetrà avortar si perilla la vida de la dona i en cas de detectar malformacions greus a l’embrió. A partir de la setmana 22 únicament es permetrà avortar en cas d’anomalies incompatibles amb la vida, concepte massa ampli i gens definit, sempre que un equip mèdic així ho consideri.
Després de tres dècades de “democràcia” i llarga espera les dones han de suportar que l’Estat, governat en majoria per un partit que es fa dir socialista, passi per sobre dels seus drets fonamentals, al·legant que es reconeix el dret a decidir de les dones amb 14 setmanes d’avortament sense explicacions.
Aquesta no és la llei que demanem, no és la llei que volem. El poder de decisió és de les dones, ha de ser lliure i no pot ser restringit; els terminis establerts han de ser estrictament médics, han de servir per protegir la salut de les dones; molts embarassos són detectats desprès de les 14 setmanes, moltes anomalies i malformacions a l’embrió, així com determinats riscs per a la salut i la vida de la dona no es reconeixen fins després de la setmana 22, termini en que, segons la proposta de llei, l’avortament torna a ser considerat un delicte.
Per altra banda, el fet de proposar tres dies de reflexió obligatòria, amb informació sobre com tirar endavant l’embaràs és una mesura dissuasòria, que pretén interferir en la decisió presa per la dona afectada.
Considerem que aquest projecte de llei és un petit pas endavant, però no pot ser el pas definitiu, no ho acceptem.
Les dones han de tenir un bona informació al seu abast, han de rebre una educació sexual i reproductiva de qualitat; només així podran prendre la decisió adequada en base a sí mateixes, amb responsabilitat. Aquest projecte no és més que un conjunt de terminis que, lluny de vetllar per la salut de les dones, vol tutelar la seva decisió.
Exigim una llei que reconegui, d’una vegada per totes, que les decisions respecte el cos, la vida i la maternitat són només de les dones. Fa molt de temps que aquest Estat té aquest deute amb nosaltres.